diumenge, 8 d’abril de 2018

FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS, UN PORC SENGLAR FERIT QUE “TERRA LLIURE” MAI NO HAURIA D’HAVER INDULTAT


No record la data exacta, però l’eixida va tenir lloc als volts de la primavera de l’any 1984. Amb en Joan Lillo i en Joan Lliteras vaig anar a Perpinyà  per retre, en una visita íntima, tribut i honor a  Pere Bascompte i Carbonell. El membre de “Terra Lliure” es trobava exiliat a Catalunya Nord després d’haver-se escapolit miraculosament de la presó espanyola. Tanmateix, França  es negà sempre a retornar-lo a la justícia de Franco. Les manyes del Síndic de Greuges Frederic Rahola  jugaren un paper definitiu en l’afer del benaurat guerriller independentista. Hi ha llinatges que porten la llibertat  a la sang.
Pere Bascompte formava  part de l’escamot que havia de llevar del mig un dels feixistes més grollers i cridaners del clavegueram espanyol com ha estat i és l’incendiari Jiménez Losantos. Quan aquells etarres catalans de pa en fonteta hagueren fermat l’enemic de la humanitat a una soca d’arbre patiren un atac de bàmbola commiseració. Li perdonaren la vida. Tot i això el cap del grup de boys scouts, Pere Bascompte, li pegà, com avís recordatori, un tir a una cama.
Contra tot pronòstic bel·licós,  en lloc de l’encès revolucionari que augurava  descobrir, em vaig trobar amb un pacífic germanet franciscà que surava com a jornaler dels horts de l’entorn de la casa de camp on sobrevivia de manlleus.
El seu estil de resistència era el mateix del germanet benedictí del monestir de Sant Miquel de Cuixà que es dedicava a pasturar ovelles  mentre mostrava el camí de fuita als catalans perseguits per la dictadura franquista. M’entren calfreds, encara, just de reviure l’impacte d’aquella  visita a aquell monument d’art i mística en pacient reconstrucció.
 Confés que el pacifisme de Pere Bascompte m’alçurà. En aquells moments  de la meva evolució rebel en trobava  molt lluny del misticisme pacífic d’Oriol Junqueres i de l’idíl.lic poema d’amistat amb el company de cel·la de Jordi Cuixart.  Ara m’identific  profundament amb la doctrina i actitud d’aquests  màrtirs vivents. Llavors, pocs anys després de retornar del Perú, em bullia, encara, la sang guerrillera del Che Guevara i del sant capella Camilo Torres. Record que en un moment de la llarga i profitosa vetllada vaig mirar el benaurat  revolter als ulls per fer-li un retret històric en forma de metàfora:  Estimat, germà. Els caçadors de la justícia mai no hem de deixar un porc senglar ferit. Ens atacarà per traïdoria i en tot moment fins arribar a matar-nos.
Qualsevol ésser racional que en aquests dies hagi patit l’atac de repugnància per la criminal provocació a l’odi del porcarro feixista  espanyol Jiménez Losantos, em donarà tota la raó. Qui sé cert que fa costat a la meva  monitòria profecia és la Justícia alemanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada