dimecres, 3 de maig del 2017

TOT POSANT NOTA AL TALLER DE MARGINÀLIA

El proper dissabte, dia 6 de maig, tots els components de la tribu de Can Gazà, celebrarem el segon aniversari del taller de Marginàlia.
Dos anys són pocs si els contemples des de fora. Una eternitat si els vius des de dins. De totes formes, dos anys són temps suficient per aventurar un examen amb la seva corresponent posada de notes.
Hi ha unes assignatures que mereixen una nota excel·lent tirant al cum laude. Aquests gloriosos apartats són:
En primer lloc la FEINA DELS HOMES. Admirable com treballen, com s’esmenen, com progressen, com senten el taller com a seu. Pura meravella.
Un altre punt destacable és L’APORTACIÓ DE LA GENT. Ús el terme gent des de la noblesa de la seva arrel llatina. Però la quantitat de llibres, vestits, mobles, objectes que ens arriben a la nau de Can Valero, a totes hores i de totes les maneres, supera allò que podríem anomenar com a cercle d’amics. És increïble la forma com en aquests dos anys la grandiosa nau s’ha omplert fins al sòtil. No exager: al magatzem les andròmines freguen la uralita del sostre.
Un altre capítol que mereix un nou és L’ESTÈTICA. No hi ha cap visitant que no emeti el mateix judici. “Està net i ben compost. Fa goig de veure”.
Dins aquest apartat de notes supremes hi hem de col·locar LES RELACIONS HUMANES. El taller de Can Valero s’ha convertit per a Can Gazà en una font de contactes, coneixements i comprensions.
Hi ha uns apartats que, tot i poder aplicar-los el judici de “ Progressa adequadament”, necessiten una empenta forta. Una empenta per la qual necessitam més que mai la mà forta i perseverant dels amics, les institucions, els mitjans de comunicació, però sobretot de la sort. D’eixa sort que passa de llis davant els marginats.
Aquests apartats són:
LA SORTIDA DEL GÈNERE. De moment, el taller de Marginàlia és com un gran safareig on hi entra contínuament un bram d’aigua i d’on en surt de tant en tant un bòtil mesurat.
L’ACTITUD DELS PARROQUIANS. Molts saben qui som i tenen consciència que el taller és una obra de misericòrdia pura i dura. Tot i això, el fenici que tots porten dintre fa que demanen rebaixes surrealistes. No val per res que els rètols indicatius de cada objecte en lloc de preu digui “orientació solidària”. L’actitud de la majoria dels que visiten la fira de les puces socials és la del comprador que cerca gangues.
LA PROPAGANDA. Ho reconeixem des de la més trista impotència de pobres sense poders ni influències. Necessitam urgentment que el taller de Marginàlia sigui conegut, visitat i davastat.
Però el capítol que ens porta pel camí de l’amargura fins a causar-nos una angoixa brutal és el lloguer que hem de pagar cada mes per la nau. Aquest absurd i clamorós capítol fa que a l’hora de treure la proporció de les notes la qualificació es quedi en un aprovat rascat. Pràcticament fins ara, tot el fruit del taller es fon amb les despeses de la nau. Manco mal que els pocs amics que es comprometeren a ajudar-nos fins ara no han fallat. Tampoc se n’han apuntat de nous, per això.
Malgrat tot, val la pena aplegar-nos en festa pels dos anys de miraculosa subsisdència del Taller de Marginàlia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada