Allò
millor de l'aigua és la set, com ho és la fam per al pa. Un pobre
sent una felicitat immensa quan aconsegueix una bicicleta de
caramutxa. Així, la família de Can Gazà experimenta una felicitat
increïble: ja tenim nau! Una nau amb una gran capacitat, Ubicada al
lloc adequat. Avinent. Bo de trobar. Prop de ca nostra. Dins un
entorn tranquil amb possibilitats gairebé inesgotables per aparcar.
Aquesta
mena de "Terra Promesa" es troba al carrer Asibal número
4 del Polígon de Can Valero, de Palma. No té pèrdua: preniu la
carretera de Puigpunyent. Just passat la coneguda “Sala Dante”
trobareu un bar popular a la cantonada que es diu "Que que".
Voltau, només ho podeu fer a la dreta. La segona nau -sempre a la
dreta- és ca nostra, ca vostra i ca tothom. Ben prest, la immensa
façana lluirà un rètol que dirà: "Marginàlia. Tallers de
Can Gazà".
L’alegria
de la nau ens brosta de dues fonts. Amb ella hem aconseguit salvar la
columna vertebral de Can Gazà, com és la feina. Una feina
necessària, útil i productiva. Els tallers ens retornen la dignitat
perduda. L'orgull de sentir-nos persones lliures i independents. Amb
la perspectiva de continuar els tallers hem recobrat l'essència de
Sa Casa Llarga. Ara com mai, quan ens asseguem a taula podrem
proclamar. "Aquest plat de calent no el m'han regalat. Me l’he
guanyat".
Amb
el temps i una sobredosi d'imaginació mirarem de salvar les altres
experiències de la nostra estimada posada de la carretera de
Valldemosa. De forma especial, ens entestarem a repetir la fira dels
Encants.
La
segona font de satisfacció que ens ha donat la nau és la certesa
que, un cop més -i val mil!- els amics no ens fallaran. Sé que
molts dels amics de Can Gazà haurien portat l'assumpte de Sa Casa
Llarga d'una forma menys cridanera. Malgrat tot, segueixen creient en
el nostre projecte de família autogestionada.
El
nostre president ha llançat un SOS. Ha enviat una carta ponderada,
ben escrita i prudent a tots els col·laboradors del nostre Institut
contra l'exclusió social. Estic ben segur que la resposta dels
nostres comprensius amics serà generosa. Esplèndida. Una vegada
més, alçarem la senyera de la solidaritat tot proclamant que Can
Gazà deu la seva vida als amics. Uns amics que es mantenen al nostre
costat a les verdes i a les madures.
Ben
mirat, sembla que hem celebrat unes noces prometent-nos fidelitat a
la utopia de l'autogestió i de l'autofinançament "en la salut
i en la malaltia, en les calmes i les tempestes, fins que el govern
assumeixi la nostra filosofia de la dignitat. Amén"
La
nau ha pres rumb cap al millor i més segurs dels ports: el moll dels
amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada