diumenge, 24 de novembre del 2013

VULL SER EL CAVALL DEL CARRO DE SA PADRINA VERDA


No sap aquesta valenta padrina mestra el solam que ha remogut amb aquest invent del pelegrinatge amb carro pel Llevant de Mallorca tot lluint el verd de la reclamació d'una escola pública i lliure. A mi en concret –em pos per endavant- m'ha arribat a les entranyes amorosides dels records.
Records de minyonia com a conillet de camp, però, sobretot,
remembrances d'antigues lluites marginals. Dia 1 d'octubre de 1978 un escamot de la Marginàlia, just acabada d'estrenar, empreníem –em torn a posar per endavant- l'eixida de la "Marxa del treball i la cultura". Recorreguérem a peu tots els pobles del Pla, acabant l'aventura a Lluc. Molt em tem -ai las!- que aquest pelegrinatge que tantes similituds guarda amb la marxa des exclosos, tengui un final desafortunadament diferent. Les autoritats franquistes i militars d'aquell temps atengueren amb eficàcia les nostres reclamacions i ens concediren 700 llocs de feina comunitària per a sis mesos. Estic segur que aquests valents fills d'en Franco que han declarat la guerra a mort al nostre poble, es faran un fart de riure amb el sant pelegrinatge del seny i de la reconciliació.
No sé si Xisca Tous va preveure la ressonància sagramental del seu gest, manllevat als antics joglars, però assoleix un abast incommensurable. Per mi, aquesta carrossa santantoniana està retent un homenatge a les heroiques mestres de les escoles rurals i republicanes sembrades per tot el camp de Mallorca. Moltes d'aquelles valentes dones romanien a la casa del mestre aferrada a l'escola, però moltes altres havien d'agafar un carretó per anar a trobar-se cada dia amb els seus alumnes camperols.
Tan aviat com vaig llegir la bona nova d'aquesta humil i magistral lliçó de les padrines em va renéixer, talment un crit ancestral, l'anhel oníric de ser un cavall. Mira per on, si la meva reencarnació en lloc de ser un càstig convertint-me en un híbrid de centaure amb somera argeliana, hagués estat un premi, ara seria el cavall del carro de sa mestra verda.

P.D. Mentre primfilava aquest escapuló d'escrit i moltes altres consideracions que no caben al paper, em va cridar la meva germana del gremi de l'educació, com gairebé tota la família, i em va contar que l’egua del carro de sa padrina s'hostatjarà, la nit del dilluns dia 25, a la quadra pairal, ran de l'hipòdrom de Manacor. Precisament els nebots han posat a aquesta quadra de jugueta el nom de "Tia Joana", en honor de la gran educadora de la Fundació Minyones. No debades la fundadora de les Germanes de la Caritat fou "Sa tia Xiroia" de Sencelles.

1 comentari:

  1. Quin escrit més autèntic Jaume, ben vera que aquest gest de la Sra. Xisca és d'una dignitat impressionant, gràcies.

    ResponElimina