dimarts, 13 d’agost del 2013

MARGINATS IL·LUSTRES


Un dia, fa molt de temps, vingué a trobar-me a l’Hospital de Nit, una germana del gran poeta felanitxer Miquel Baucà. Aquella santa dona em demanà, plorant, si podia fer res pel seu estimat germà esquizofrènic i alcohòlic, ja que rebutjava tota ajuda de la família.
Vaig intentar explicar-li que amb els déus inaccessibles, els pobres humans no hi teníem res a fer. De totes formes, vaig aconseguir-li una persona de confiança que tingué cura del genial escriptor mentre es refugià al Puig de la Creu, en una caravana.
Aquell dia vaig descobrir que els personatges més desgraciats i insuportables de Marginàlia són els exclosos il·lustres. Llavors, vaig encomanar la meva impotència a sant Vincent Van Gogh, mentre comprenia que la malaltia no lleva cap mèrit a les genialitats, sinó que més aviat n’hi afegeix.
Un altre dia fou la mare del destacat poeta Jaume Pomar qui em suplicava ajuda per al filló alcohòlic i agressiu compulsiu. També ella, com tots nosaltres, pagava car els complexos racials i luxurials del contumaç rebel sense causa. El marginat més il·lustre ha estat ell, Jaume Pomar, testimoni irrefutable de l’odiada dependència entre el judaisme i la noblesa. Tot i no ser tan jueu com ell, tampoc no era tan botifarra l’armariat Villalonga.
Ens ha arribat l’hora de fruir de la força i bellesa creativa del poeta maleït, alliberats per sempre de les seves envestides, que s’aniran mitificant per les cantonades de les folles nits dels esclaus literaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada