56. Embrancat en aquestes
cabòries estiuenques, em sent obligat a recordar, tot suplicant mil perdons per
la meva bruta mala fama, l’acudit aquell que pregunta:
- No saps per què Déu ens ha dotat de bosses?
- Idò perquè no haguem de portar els ous a les
mans.
57. Ben mirat, ja que
molts som bosses tristes de tant buides que les tenim, podríem aprofitar un lloc
tan avinent per guardar-hi el mòbil. Llavors, en tota veritat, cada cop que ens
trucassin ens tocarien els collons.
58. La convocatòria de
feina era original i divertida: "Veniu disposats -aclaria la cita- a
compartir idees de "bombero". Si no teniu idees, podeu dur es “bombero".
Mirau que aquest acudit no s'escampi. No fos cosa que l'impresident Bauzá es
posi gelós.
59. L'antiga dita pagesa, tot
referint-se a la religió, sentenciava: "Més val viure enganyat que
desenganyat". Però, quin camí queda quan els enganys cada cop es
converteixen en més desenganys? Ja només resta aferrar-te a l'emblanquinat.
60. El refrany castellà
definia que no és or tot allò que rellueix. L'experiència em fa completar l'adagi:
vist de prop, l'or no brilla tant com sembla. Aquest apotegma es completa i explica
amb un altre aforisme foraster: "Ningú no és un gran home pel seu criat de
càmera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada