216. UN LLIBRE PORNOGRÀFIC

Si em restàs un pinyolet d’oliva a l’alfabieta del seny et manaria, germà de llet d’Abraham, que cremassis tot d’una les comunicacions que t’he dictat. Seria el moment oportú. Cinc de la matinada. Gairebé tots els monjos dormen menys el germanet llec encarregat d’encendre el foc a l’olla per als àpats dels porcs i de l’aviram. Seria bo de fer dir-li:

-Té. Amb aquest mamotreto la llenya banyada prendrà com si fos esca.

No posaré a prova el teu vot d’obediència, aimat hagiògraf. Don per fet que no descansarem fins que aquest testament nostre es converteixi en llibre.

No hi ha sortida pel camí del mig: o cremes aquests papers o aquests papers et cremaran a tu.

Hem de canar la situació.

El llibre és pornogràfic. No ens conformam a despullar-nos. Ho feim en postures provocatives i obscenes. La nuesa dels sentiments és més impúdica que l’exhibició dels genitals. Les confessions públiques són un striptease de cabaret.

El llibre tocarà els collonets a moltes tapades. A moltes gallinorbes que s’aferren a la fusta dels seus armaris. A molts de banyuts que no volen admetre que Déu els enganya mentre els seus representats els estupren.

Hem de ser conscients que la inquisició segueix més virulenta que mai. Els inquisidors d’ara han convertit la informació en un forn nazi.