dimecres, 3 de juliol del 2013

205. LA RECOMPENSA DE L’AMOR

La retrobada amb el company de fatigues dels primers temps del Moviment Marginal de Mallorca era molt agradable. El monitor d’aquells anys gloriosos ha volgut retre’t una mena d’homenatge tot proclamant-te el seu mestre:
-D’aquest homenot vaig aprendre la gran i suprema lliçó. M’ensenyà a estimar sense esperar res a canvi.
Tot d’una, jo, el teu Déu, he forçat un contraatac irònic per neutralitzar la flaire d’encens amb una bomba fètida:
-Estimat alumne, vas molt endarrerit. Urgeix que et reciclis.
Has pres aires i entonacions de càtedra per fulminar la fatuïtat de les bones intencions:
-Si tornassis a la universitat del clavegueram aprendries a estimar esperant a canvi puntades de peus pels collons.
La rialla de la cordialitat ha restat gelada als seus llavis, mentre la pantalla dels seus ulls clars il·luminava la seva confessió:
-Em vaig retirar de la carrera tot renunciant al títol de salvador quan vaig descobrir que la recompensa de l’amor era una trencadissa d’ous.
Aquest procés és el que ha seguit el nostre matrimoni. En el principi, el nostre amor era com el de tots: un pur i dur acte d’egoisme. A la maduresa, ens capficàrem al llac de la gratuïtat. Ara coronam la nostra vida fruint del macabre desafiament de descobrir quin dels dos la farà més grossa a l’altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada