dimecres, 29 de maig del 2013

173. TOT AL REVÉS

Encertadament, el teu Mestre galileu proclamava, desafiador, que la veritat l'hem de recollir dels llavis dels infants. Si tapam la boca d'aquests profetes, parlaran les pedres. Un infant espavilat t'inspirà una de les teves sentències preferides: "Gairebé tot s'entendria si ho prenguéssim al revés".
Aquell clarivident fisicista es negava a combregar perquè no volia ser un antropòfag menjant el cos de Crist.  Com tampoc no volia convertir-se en vampir bevent la sang del Bon Jesús.
Tot jugant-hi el prestigi d'encantador de serpents davant els pares desesperats, se t'ocorregué la paraula màgica: tot s'ha d'entendre al revés.
Trepitjares els decrets del Concili de Trento esmicolant la transsubstanciació, però  convenceres el petit heretge. No és el pa que es torna carn. Tot al contrari, és el cos el que esdevé pa. El pa de Déu. El pa dels cristians. La mateixa transsubstanciació s'opera amb la sang i el vi. El somni dels defensor dels infants era fer desaparèixer la sang de la terra. La sang de la guerra, la sang del rancor, de l'enveja, de la ràbia, tot convertint-la en vi d'alegria.
Infantó meu, perd la por. Aplica el teu lema a tot i a tots. Descobriràs que no som jo que t'he de protegir, ajudar, consolar. Al revés. Tu ho has de fer amb mi, el teu Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada