Però sovint us convertim en una mena de clavegueram sagrat
on hi abocam les nostres misèries.
Avui, Déu meu, necessit que em faceu de ribelleta per a la
perbocada de la meva angoixa. Qualsevol confident es burlaria de les meves
cuites.
Un vell, baldat i ric, m'ha convertit en instrument de les
seves tardorenques luxúries. M'anava lliurant grans almoines per als meus
marginats, dels quals em requeria vida i miracles. Un dia, prèvia confidència
de la seva jeia gaia, m'interrogà sobre les meves pràctiques sexuals. A la
pròxima cita em feu exercir de xapero.
Em vaig sacrificar pels fills. Però ben prest la
repugnància va esbandir les meves resistències. Me moria d'oi. Mai més no he
respost les seves cridades.
No vinc a reclamar-vos el títol d'heroi de la causa. Sols
suplic un guariment per a les meves nafres. M'entristeix fins a l'empenta cap a
la depressió pensar en les persones que han de viure del sexe. Per altra banda,
sols imaginar-me que algú s'ha vist obligat a actuar amb mi com jo ho he fet
amb el repugnant beneficiari de merda, l'angúnia em trenca l'alenada.
Déu meu, concediu medalla d'insolència als màrtirs del
sexe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada