En el desballestat autocar que et portava d'Essaouira a Marràqueix et submergires en “El coto vedado", de Joan Goytisolo, amb els cinc sentits.
La
història sortia del llibre per estendre's pel panorama. L'ensumaves, la
palpaves, l'escoltaves, la veies i la paladejaves. A la mítica ciutat marroquí
t'hi esperava l'amic Abdel·lasis. Aquest déu de banús fou la gran troballa del
nostre primer viatge, amb Abdel·la -el moro de la família-, al paradís de les curolles. Després d'anys de munífics girs postals,
interromperes el lligams amb el referent dels teus somnis. Al braser de les
cabòries resta el foc colgat d'una retrobada.
Tanmateix, el venturós encontre es
va sotmetre al teu avès sexual, on la il·lusió de l'abans i la nostàlgia del
després superen la realització del present. Has abolit la condemna del pecat, però et segueix
turmentant l'hàbit de la cosa furtiva i
la bulímia sexual. Però les teves fornicacions es malbaraten sobretot per
l'obsessió de la satisfacció de l'altre. De forma especial t'obsedeix la
compensació econòmica. Aquest desesper teu per pagar els favors -sobretot els
eròtics-te tuda la fruïció.
Malgrat tanta mancança, Joan
Goytisolo i Gai t'escalfà la libido per aquell memorable encontre.
Pagarem el garriguer del vedat amb un acudit. S'estimà més ser-ho que fer sa mare
mentidera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada