L'àmplia gamma de sinònims abasta
tots els caires de les més estrictes exigències: pots sintetitzar els teus
pensaments, les teves intuïcions, les teves creences en adagis, sentències,
refranys, màximes, apotegmes, parèmies, aforismes, dites o epigrames.
Una llarga part del meu Antic
Testament la dedic als llibres sapiencials. La Vulgata els considera didàctics.
El simple anunciat és força aclaridor: Job, Psalms, Proverbis, Eclesiastès,
Càntic dels càntics, Saviesa i Eclesiàstic.
Aquesta forma pedagògica de
condensar la saviesa compta amb detractors. Miquel Dolç enterra l'estil
proverbial sentenciant que "L'epigrama és l'epitafi d'una emoció".
D’altra banda, l'enamorat dels adolescents de sal conjura l'eterna jovenesa afirmant
que "les màximes neixen de la menopausa dels vells xerucs".
Un altre detractor de fet, fins al
punt d’entravessar-te els aforismes, és el fundador de l'Opus tot criant la
seva guarda de xots castrats amb llet de "Camino".
Tanmateix ,els millors llibres de la
humanitat estan mesells de valuoses sentències.
De l'únic llibre teu que se n'han
fet dues edicions i que, si es repetís, s'exhauriria la tercera és
"Camada", enginyós recull d'ocurrències.
Deixa't d'ínfules intel·lectualistes
i redacta el teu testament amb l'estil popular dels teus savis.
Preferiria anar errat, però d'Encís de Minyonia, no se n'han fet dues edicions?
ResponElimina