L'amor i l'odi són foc. Per la mateixa cosa, cremen per igual. Aquest ardor de l'esperit admet tota la gamma d'ignició del foc material. L'amor i l'odi poden aconseguir des de la perillosa intensitat de la foquetera fins a la cremada traïdora de les cendres calentes, passant per l'ofegor de les flames i la bafarada de les brases.
L'amor, amb tota la seva cohort de la tendresa, la comprensió, la llàstima i tot el seu etcètera, és del gènere dels elements calents. L'amor escalfa. Et dóna vida. Però pot abrusar-te. Enfollir-te. Cegar-te els ulls i beure't l'enteniment.
L'odi és talment l'estimació, però
en negre. Amb doblers negres es pot funcionar tan bé o millor que amb targes
bancàries. Tanmateix, el motor del món és l'odi. La història es conta per
guerres. La gent funciona a cops de ràbia. Els grans negocis - vestits, cases,
cotxes - els mou l'enveja.
La claror de la veritat, talment com
la tranquil·litat de la pau, neix de la més divina de les qualitats: la
indiferència. La santa indiferència. He
sentit com em replicaves que això és la mort. I com et creus que estic
jo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada