dijous, 28 de març del 2013

114. BESTIARIS


Per no fer mentider el teu mestre natzarè pos esment especial perquè no es bellugui cap pèl del teu cos sense el meu consentiment.
T’he vist encurollit amb les bestioles de la cova i per això he propiciat que et trobassis a la llibreria de Sa Casa Llarga el bestiari enigmàtic d’Adolf Gisbert, un poemari  “humorístic i enigmàtic” en forma d’endevinalles. Però el gran regal ha estat ressuscitar-nos des de la dedicatòria la recordança de Pere Quart i el seu “Bestiari”. En aquell temps de fervoroses lectures aprengueres de memòria l’acudit de la zebra: “pel desert corre la fama que no et saps treure el pijama”. Amb la vènia de Joan Oliver acabarem de recollir el teu bestiari de Betlem.
La lluerna presumida ha copsat la gran lliçó, que la tendresa fulmina el regne de la foscor.
Mes l’esclator de la glòria neix de l’entranya del cuc, que veu que Déu, a la cova, talla la bava a l’orgull.
Jo som el corc que rosega la menjadora de fam i preg que en la nostra brega  a la fi guanyi el de baix.
Què passa anit a la cova? pregunta, llosc, el mostel. Què pot ser aquesta cosa que brilla més que un estel?
Animals i bestioles damanam als redemptors que es tanquin a dins la cova abans de salvar el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada