dimecres, 13 de març del 2013

100. BAIX LA PROTECCIÓ DE SANT JOAN FUSTER

No ens calen padrins per batejar els nostres apotegmes. La necessitat  d'expressar-nos amb sentències ens ve de nissaga. L'ofici de predicaire ens ha esmolat la fórmula i la vanitat li ha posat el marc publicitari. La nostra fatuïtat s'infla  cada cop que els interviuadors sentencien: "Tu dónes titulars".
No necessitam  justificacions, però ens donen seguretat les referències. La Bíblia no ens serveix de referent. Queda massa encimada. “Camino”  ens repugna per ser l'evangeli dels retardats mentals. Entre el cel i l'infern hi trobam la terra abastable de Joan Fuster.
L'escriptor valencià formava part del nostre corral literari. Josep Mª Llompart, es referia al patriarca de Sueca com "l'home de la mala salut de ferro". De fet, va viure més anys que les nostres grans patums, tals com Miquel A. Riera, Jaume Vidal Alcover o Guillem d’Efak.
Quan he vist el caire refranyer que prenia la nostra comunicació m'he afanyat a propiciar la retrobada amb el llibre d'adagis d'aquest sant baró de les lletres  valencianes. De prompte ens ha comparegut "Consells, proverbis i insolències"    escalfant-nos l'embranzida de les nostres comunicacions.
En aquesta repassada "d'epigrames frustrats" ja tenim qui ens embolcalla amb la seva humil autoritat.
Com ell, també nosaltres "fa temps que han deixat de burxar-nos els fantasmes de la coherència i de l'originalitat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada