dilluns, 18 de febrer del 2013

78. L'ENCARNACIÓ AMB NOMS PROPIS


L'encarnació d'un fort en un dèbil per fer avançar la història de la qual t'he parlat, no és un invent utòpic de dos somiatruites com tu i jo, estimat benaurat. L'empelt de Jesús en Darwin ha madurat i donat fruits de pregona eficàcia. Uns noms coneguts, reconeguts i estimats fan palesa la nostra tesi que l'evolució humana camina amb la tropa dels minusvàlids imantats pel carisma d'un gegant de ferro forjat.
Resem, amb devota fascinació, la lletania dels exemples més cridaners. Al cap de tots ells enclavam Jesús, el fundador de la nissaga. El mestre era un home fort, poderós, d'una energia taumaturga, ben mirat màgica; un encisador de multituds. En el segon de la llista hi col·locaríem Francesc d'Assís. Despullat del nom de família, d'honors i herències, des de la claveguera de la societat posà contra les cordes una església prostituïda per les riqueses i pel poder.
Des d'un altre indret, Gandhi constitueix una mostra clamorosa que l'olla comença a bullir des de baix, sempre que el foc que l'envalenteix sigui fogós i inestroncable.
A la punta de baix de l'Àfrica, on els colonitzadors blancs havien fet ca seva de la casa robada als negres propietaris, viu, encara, la darrera confirmació del nostre dogma: Mandela és, hores d'ara, la icona universal de la somniada fraternitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada