divendres, 25 de gener del 2013

54. VES-TE'N AL CORN... D'ÀFRICA


Donat el teu mutisme, Déu  meu, convertiré les ràbies en blasfèmies davant la desolació absoluta de la devastació per fam del Corn –la Banya- de l'Àfrica.
Immutable Sàdic, et semblen pocs dos milions d'infants consumits lentament per la fam en menys de tres mesos?
La notícia m'ha destrossat el cor, però la brutal sinceritat m'ha guardat el cap intacte, sense dicotomies ni esquizofrènies. Aquí no hi ha déu que hi valgui. La naturalesa, com un elefant cec, avança cap a la seva anihilació esclafant els caparrins dels infants tirats. El rei de la creació no mira -ni de reüll- els cadavèrics  negres de merda. Per què hem de salvar la Banya d'Àfrica si no produeix petroli, ni compra armes, ni trafica amb drogues i els seus púbers no es venen als mercats dels pederastes? Us brind el titular: "Moren les puces i neix un nou desert".
La somera blanca, talment la del dia de Rams, des de la balconada del Vaticà, ha fet un mul parlant, amb veu de nina missera, de la clamorosa situació. Però no ha ritualitzat l'impacte d'un gest, proclamant que les entrades dels museus vaticans serien per la fam.
Bipolar de l'hòstia, tenyida la clenxa per bressolar el cadàver de l'Església a les jornades de la jove hipocresia de la Banya d'Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada