Benet
XVI va complint la promesa amb la qual aconseguí que els vells i aterrits
cardenals l'elegissin Papa: netejar la taca de pederàstia que ennegreix la
imatge de l'Església. Va començar pels EUA, de bracet amb En Bush, i continua
ara per Austràlia abrigat per l'Opus.
Malgrat que el Papa, quan demana
perdó, sembla que l'atorga, hom ha d'admetre que en aquest assumpte s'ha operat
un canvi a la diplomàcia vaticana. Davant tanta brutor, el Papa ha optat per
mostrar cara. Per agafar el bou per les banyes. Acarar-se a la realitat és una
tàctica infal·lible, però fins ara absent del modus operandi de l'Església.
Us imaginau quants de casos d'abusos
sexuals a infants de part d'eclesiàstics
conegué el Prefecte del Sant Ofici per prendre de Papa aquesta
determinació? Us imaginau la bestial quantitat de doblers que ha hagut de pagar
l'Església per tapar boques?
Jo no deman que l'Església
mallorquina imiti el Papa en aquest aspecte. Si el nostre bisbet no treu cara,
molt manco la mostrarà. Els abusats per capellans i frares sobreviurem sense
que l'Església ens demani perdó. Els assassinats pels catòlics aconseguiran la
justícia històrica sense el penediment de la jerarquia. L'Església mallorquina
morirà ofegada per la seva pròpia saliva.
No podem demanar més a un Papa que
s'amaga dins l'armari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada