Els
hipòcrites rebutjaren la teva pregària pública. Jo la secund.
Permeteu-nos, Senyor, desar el vostre cos
destrossat al silenci de la vostra urna. Vos patíreu una mort afrontosa
d'esclau rebel, però la vostra mare, amb el cor travessat per set espases, i
els vostres amics fidels gaudiren del consol de poder amortallar i perfumar el
vostre cos tot enterrant-lo en un digníssim
sepulcre de ciutadà honorable.
Recordam tants fills vostres i germans nostres que,
després d'una mort injusta i ignominiosa, han restat tirats com a cans, sense
que ningú doni sepultura a les seves despulles.
Sense anar als camps de les fanàtiques guerres o
als desolats deserts de les fams mundials, als nostres pobles de Mallorca
moltes mares han hagut d'abandonar aquest món amb l'esgarrifosa angoixa de no
haver pogut enterrar els seus fills. Homes bons i legals que foren vilment
assassinats per uns criminals que armaren, a ca nostra, una guerra fratricida
en el vostre nom.
Permeteu-nos, Pare misericordiós, que aquest humil
ram que dipositam sobre el vostre sepulcre honori també els nostres germans
que, a la nostra terra i arreu del món, esperen ser sepultats com a persones.
Que aquesta simple pregària porti el
consol a tants de familiars i amics que no saben on descansen els cossos dels
seus éssers estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada