diumenge, 13 de gener del 2013

42. ITERACIONS IGNASIANES SOBRE ELS DOGMES



Als disset anys, quan creies que jo era un Ens real, diferent i diferenciat dels teus sentiments, dedicares un estiu a estudiar els exercicis espirituals de sant Ignasi. El treball aconseguí un premi al certament "científic i literari" del Seminari.
Aprengueres que per transformar els cervellets dels Xaviers de torn, el fundador de la Companyia els sotmetia a una pressió reflexiva de trenta dies. Cada jornada de retir complet només tocava un tema de meditació sobre el qual tornava insistir en iterades contemplacions. Admir i aplic la pedagogia ignasiana. Per això,  seguesc blasmant els dogmes.
Quan pronuncii la paraula dogma em singla un esgarrifós ofegor, talment com si m'emparedassin  entre dues parets mestres. Les certeses ofeguen la veritat.
He vist com el teu germà femeter, el teòleg Mesquida, t'ha confiat un dels seus massissos evangelis. Estaca't ignasianament a l'apartat del poder quan explica que el dogmatisme neix dins l'Església amb les ànsies de domini i la renúncia de les llibertats. Massa bé sap l'acaparadora de tots els poders que per esclavitzar l'home li has d'estrènyer els dos caps -la ment i el sexe- fins esdevenir un sanat mental.
Al temps de la Inquisició  ja us haurien cremat a la plaça dels heretges.
Has renunciat als meus dogmes. Quan penses desferrar-te de les teves dogmàtiques seguretats?

1 comentari:

  1. Que en pots dir o escriure res, Jaume, sobre aquest col·lectiu cada cop més nombrós de capellans i frares i monges secularitzats? Pots comptar amb aquest espai per dir-hi la teva, sempre que vulguis. Cil Buele

    ResponElimina