Els arguments del teu il·lustrat creient es
fonamenten, com tots els intents apologètics, sobre belles fal·làcies. Vegem-ho
desapassionadament i calmada.
El nostre
sant Climent casolà presenta la creença universal al llarg de tots els segles
com a demostració de la meva existència divina. Fins despús-ahir mateix tota la humanitat sense excepció creia que la
terra era plana i immòbil. Fins i tot ho dóna a entendre el meu fanàtic
col·lega jueu en les seves sagrades escriptures. Vaja un déu bajà i desmemoriat
que crea el firmament i no recorda on i com col·locà el sol, la terra i les estrelles!
El pobre Galileu preferí salvar la pell abans d’encaparra-se en la veritat.
Tant la ciència com la fe no se salven per votacions. No dubt que si l’ONU
sotmetés a plebiscit la meva existència física, els partidaris del si
guanyarien per una apoteòsica majoria.
L’altra
columna vertebral del raonament del professional de les analítiques és la
necessitat que sent l’home de l’existència d’un esser superior que li resolgui
els seus dubtes i supleixi les seves
impotències. La necessitat no crea la realitat que la moneia humana somnia. En
aquests moments no existeix necessitat més imperiosa que la dels aliments per a
la Banya d’Àfrica. El xiscle esgarrifós de la desesperació no fa caure ni una
sola gota d’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada