dissabte, 5 de gener del 2013

34. MARE ESGLÉSIA CASTRADORA



Una volta que la psicoanàlisi t'ajudà a aclarir i acceptar els teus traumes d'infància, el subconscient deixà de lacerar-te amb reviviscències esfereïdores d'ordits destrossats. Tanmateix, anit, un somni t'ha remogut les entranyes, tot encarant-te amb el símbol de la teva castració. T'has despert suant, angoixat, amb l'escena onírica clavada a la lucidesa.
Has somniat que una mare doctora forçava la seva filla, una ninoia petita i indefensa, a adaptar el seu braç al gest normal de tots els altres infants. Però ha exercit  tanta violència que la nina ha mort.
Ni tu ni jo, el déu de les teves profunditats, hem perdut l'avès de la interpretació.  El fet que la mare sigui doctora només pot referir-se a l'església. La nostra mare biològica té una presència molt ben definida als somnis. La ninoia és la nostra ànima jungiana, morta per criminalitzar-li el seu mode singular de ser.
Però l'impacte m'ha capficat a l'abisme de la tristesa quan la notícia del diari m'ha revelat la connexió vital i contínua del nostre jo profund amb la subconsciència de tota la humanitat.
Als anys cinquanta del segle passat, l'església d'Holanda castrà una dotzena de nins perquè feien sospitar la presència de tendències homosexuals.
Avui com mai m'has agraït que t'hagi forçat a sortir d'aquesta puta, sàdica, criminal, castradora església de merda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada