Ni
els homes ni l'univers em deuen llur existència. Però sense la meva entelèquia
gran part de l'art d'arreu de tot el món i de tots els segles no existiria. La
meva participació en pintura i escultura és ben bé minsa. De les tres religions
monoteistes, la de Moisès i la de Mahoma prohibeixen qualsevol imatge meva,
mentre que la de Jesús se centra més en la seva representació, la de la seva
mare i la dels seus sants seguidors.
De les arts, la que m'ho deu pràcticament tot és
l'arquitectura. Només l'enumeració dels diversos sinònims referits a la
construcció que anomenau "Casa de Déu" palesa el meu axioma. Tan sols
el nom temple fa acudir a la imaginació les obres arquitectòniques més
colossals de tota la història de la humanitat. Jerusalem, Egipte, Índia.
L'esglaiosa admiració s'escalfa quan els noms s'apropen a la vivència de l'home d'avui: catedrals,
esglésies, mesquites, pagodes, capelles, ermites, santuaris...
Sembla com si el meu nom us encomanàs el mal de
pedra. Aquesta malaltia es diu megalomania. Tot per demostrar la força del
poder sagrat.
Tanmateix jo mai no vaig a missa. Si voleu sentir
l'embatol del meu pas no el cerqueu a cap església. Si de cas, a l'hora de la
sesta em trobareu fent una becaina dins una esglesiola romànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada