dijous, 13 de desembre del 2012

11. EL DÉU DE LA TENDRESA


Els amos  omnipotents i infal·libles de les teologies han decretat que jo som l'inspirador directe i exclusiu de la Bíblia. Fins al punt que els seus mots s'han d'acatar com a paraula de Déu. Com autor, hauria de mostrar-me ufanós, car el meu llibrot és el més editat, traduït, comentat, estudiat i venut de tota la història.

El Gènesi, el primer llibre de les meves obres completes i tancades, sentencia que al sisè dia de la creació vaig modelar l'home a la meva imatge i semblança. La cosa és absolutament al revés. És l'home que m'ha creat, arreu de tot el món i al llarg de tots els segles i cultures, segons la imatge dels seus anhels, angoixes i impotències. No us queixeu, doncs, si els vostres déus apareixen tan tarats com vosaltres.

Donat que us dec l'existència, l'essència i la subsistència, no vull mostrar-me toixarrut i despectiu. Confés que quelcom de vosaltres em plau fins al punt de cobejar-ho com un atribut de la meva divinitat. Del caramull d'imperfeccions i qualitats que formen l'home jo em qued amb la tendresa.

Si voleu trobar el meu rastre, cercau-lo als llavis d'una besada sincera, amorosida, càlida, lasciva, si cal. Quan vulgueu assaborir el meu gust, paladejau la saladina d'unes llàgrimes tot regalimant, manses, per una galta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada